Xenofòbia (I) i supremacisme a casa nostra

Seu de Convergència, nit electoral municipal del 24 de maig del 2015, dues incrèdules militants miren a una pantalla gegant la festa que té lloc a Barcelona en Comú:

-"Veus, tots són xarnegos!" -Com ho saps? -Per les cares!

Són dues persones anònimes, no poden ser representatives de la Catalunya indepe perquè, oficialment, a Catalunya no n'hi ha de racisme indepe. Mes representatiu és un personatge com Bernat Dedéu, tertulià i vedette informativa que nega la possibilitat de governar una alcaldia catalana a aquells que no tenim els seus problemes identitaris:

"Barcelona no pot tenir una alcaldessa espanyola: és així de senzill." — @BernatDedeu May 24, 2015

Però l'Ada Colau no és l'única candidata que ha fet perillar l'hegemonia indepe a les institucions locals ni és l'unica que es veu deslegitimitzada per raons d'afiliació o d'orígen. L'Albano Dante, un nouvingut que ha comés l'error de no fer seus els problemes identitaris dels bons catalans, pateix aquest tipus d'atacs cada dia sense que cap processista s'escandalitzi:

DanielDuet @AlbanoDante76 Ves al teu país i funda QUEREMOS ARGENTINA ESPAÑOLA, que torni a ser una colònia espanyola, feu fàstic, botifler estranger! 2015-06-16, 15:10

@kukardo @AlbanoDante76 a ningú se l'obliga a viure a Catalunya, si no us agrada torneu a la Pampa o Las Hurdes.

— Liber ن (@maiolichinus) December 26, 2015

AlbanoDante diu q el sobiranisme no convenç molts catalans...els seus origens i inexperiencia potser el mantenen desorientat ... — @JMMartiRigau June 17, 2015

Estat Català va ser el partit
del President Macià.

Tot aixó no sorpren ningú, doncs la pròpia Marta Ferrusola (la prima dona de Catalunya durant 23 anys) ja va dir a la tele que li "molesta que un president de la Generalitat tingui un nom castellà" (video) perque un nascut a Andalusia li havia pres la presidència al seu hereu Artur Mas, al 2006. I tampoc la Marta va sorprendre ningú, ja que el mateix Molt Honorable Jordi Pujol, ja havia escrit que "l'home andalús no és un home coherent, és un home anàrquic, destruït, generalment poc fet. Un home que viu en un estat d'ignorància i de misèria cultural, mental i espiritual. Si per la força del número arribés a dominar, sense haver superat la seva pròpia perplexitat, l'andalús destruiria Catalunya". Ja president, Pujol va renegar de la "frase desgraciada" (que son tres), però ho va fer d'una manera curiosa: "[Durant una visita a Andalusia] jo creia que aquella gent no se'n sortiria, perquè havia arribat a un grau de decaïment molt important, des del punt de vista de la moral i de les seves ganes de fer". Com que en aquell temps jo passaba temporades llargues a Andalusia, us puc assegurar que llavors l'anticatalanisme no era ni anecdòtic. L'hem degut fer crèixer després.

L'independentisme autodeclarat d'esquerra s'ha sentit incòmode tant amb el racisme propi (com ara el d'Heribert Barrera, convidant a l'esterilització de malalts mentals o defensant l'austriac Haider) com amb el racisme alié de Josep Anglada. Amb el primer perquè posa en evidència el seu mes sofisticat: El de la integració, el d'aquells que ho senten i aquells que no ho senten, el d'aquells que estimen una Catalunya independent i aquells que no estimen Catalunya, el de "a qui no li agradi que marxi", el de "som millors". Com diu el president de l'Associació de Municipis per la Independència, Vila d'Abadal: “Hem d’obligar els immigrants que se sentin d'aquí”. Però ERC-CUP també es troben incòmodes amb el segon tipus de racisme, perquè posa de relleu que no importa si la víctima és andalusa o subsahariana y per això l'esclavisme del qual Catalunya va ser protagonista és sistemàticament oblidat per aquest suposat nacionalisme d'esquerra (whatever).

Ximenis va tornar a ser candidat a l'alcaldia després de dir aixó.
La CUP només el va expulsar després de perdre les eleccions. 

Quan l'alcalde d'Arenys de Munt per la CUP (J.M. Ximenis, un pioner del dret a decidir, whatever de nou) diu que "la mentalitat castellana porta en els seus gens ser un manat", sap que a Catalunya aquest discurs està blindat. A qualsevol altre pais de l'entorn, aixó supusaria l'exclusió de la vida pública. El señor Ximenis va repetir com candidat al mateix poble i amb el mateix partit. La CUP només el va expulsar mesos després de perdre-hi les eleccions.

Tot aixó passa aquí mateix, al voltant nostre, però no sorpren ningú. No ha encés mai cap alarma al nostre país de fades perquè tenim coartada, com ens diu l'editorial de VilaWeb: "als Països Catalans, la xenofòbia ha vingut de l'espanyolisme i de la dreta". Es a dir: si n'hi hagués de racisme a Catalunya seria en tot cas culpa, també, d'Espanya.

Interpretació:

L'endemà de les eleccions del 27S, Súmate i els nous catalans ja havien
sortit de la foto de la victòria. 

Quin paper ha tingut aquesta cultura supremacista mantinguda des de les institucions? Sabem que hi han barris de fills d'immigrants on la participació a les eleccions catalanes i a la vida social del país és molt baixa. A les escoles, al barri, no es pot questionar que s'exclogui la teva llengua de l'ensenyament, ni que als teus fills se'ls mostri com una llengua aliena i socialment inservible aquella que parlen a casa, la segona més demandada per aprendre al planeta.
Mentretant, TV3 només s'alarma per la xenofòbia quan una persona precissament catalana, que també s'estima Catalunya, però que no la vol independent, com la Marina Pibernat, fa servir la paraula 'catalufo' per qüestionar la seva pròpia societat. No ho entenen: Criticant allò propi no pots ser xenòfob! Xenofòbia és quan algú del TEU país t'exclou de la TEVA societat per xarnego, per no 'integrat', o per botifler. Passa a cada minut, a Twitter i a la vida real.

Durant massa temps hem estat llençant pilotes fora, cap a Espanya, culpant-los del racisme i la caspa. I ens hem perdut moltes coses que passen entre nosaltres. A fora ho veuen potser més clar, per això el procés sobiranista reb minsos i estranys suports internacionals.

PD: un video, per si no queda clar.
PD2: I aquí la Dolors Bassa, dient al parlament d'on venen els drogadictes que hi han a Catalunya.

The sources for the pro-independence movement in Catalonia

The political crisis and the movement for independence in Catalonia are the populistic response to a four-fold crisis shaped at four different time scales. From recent to older:

#1. The economic bubble that burst in 2008, revealing a perverse flow of money in both Spain and Catalonia, an ill policy of public investment, and a systemic corruption affecting most institutions of the State and the main political parties.

#2. A 33-year-old nationalistic regime in Catalonia that has turned a significant percentage of the population into clients of the 'national construction process', with a myriad of institutions and subsidized organizations that have successfully made Spain guilty for all Catalan problems, impeding any social discussion on point #1.

#3. The structural limitations of the democratic system born in 1978, unable to bring transparency to public finance, inducing political parties to fund themselves illegally, demonstrably participating in the black economy, and hindering the accountability of the administrations. An obsolete Ley Electoral has granted the formation of absolute majorities in the parliaments, with no need for negotiation or accountability. Clearly the right broth for #1.

#4. A lack of project for Spain's future, incapable of modernizing its institutions, failing to cope with the people's expectations. The democratic regime after Franco's has simply not satisfied many spaniards in areas such as unemployment, corruption and black economy, and, inversely, many spaniards fail to realise that many of their problems are today common to much of Europe. A failure that only a few saw coming during the happy years in the 2000's. Much of the pro-independence movement is wishful thinking to get rid of that failure, supported by the 33-year-long Catalan supremacism (#2). The catalan pride hides the question as to how would a new Catalan State overcome these structural problems when it is the very same oligarchy that will retain power in that state.  

So far, the main parties in the Parliament have not addressed any of these 4 crises.

Spain, and Catalonia, will overcome the present impasse in the measure that they will address this problems a reach effective solutions that bring the country's institutions closer to western standards. No shortcuts, no bypass. 

El supremacisme català, explicat pels líders del procés sobiranista

Via Enlloc

Les crisis venen sempre acompanyades de populisme i sempre els extremistes se n'aprofiten, això ja ho sabem. Però el populisme sempre ve per darrera i d'incògnit, per definició, perquè ha de portar una disfressa assumible per la majoria. A Catalunya poca gent li posa nom a aquest populisme. Ha esclatat la pitjor crisi política i econòmica dels últims 30 anys i de sobte Convergència (cuiner clau d'aquesta crisi) es fa independentista amb el finançament de La Caixa, Abertis, etc. Però a aquest independentisme no li podem de dir populisme? És acàs un atac de fervor patriòtic?

Per convèncer els catalans de que Espanya ens roba, fora millor si la Generalitat encarregués un estudi independent a alguna agència europea o alguna consultora internacional, en lloc de fer-ho als col·legues. Així després podria convèncer el tribunal d'Estrasburg de que el nostre problema és l'Estat Espanyol, i no pas el finançament dels nostres partits, el manteniment de la nostra xarxa clientelar nacionalista o la nostra economia submergida. Però això no es fa, perquè l'objectiu d'aquest moviment no és la llibertat de cap poble, sinó continuar marejant la perdiu mantenint la impunitat dels nostres lladres.

L'objectiu està ben assolit, però: ningú se'n recorda ja que el pare d'en Mas te comptes opacs a Liechtenstein, o que a les autopistes no és Espanya sino Convergència qui ens roba, o que la administració de la sanitat catalana está mes podrida que un cabrales. Tot ben tapat amb estelades. Qui s'en recorda del 15M? Encerclar la Caixa l'11S? Botiflers! Entretant, el nostre president ret homenatge al racista xenòfob Heribert Barrera (ERC) o dona suport a la canonització de centenars de religiosos víctimes de la guerra civil, mentre l'altre bàndol segueix a la cuneta. Però el president continua sent molt guay perquè es molt patriota. Aviat Barrera tindrà un carrer ben cèntric, com el racista Sabino Arana. A Barcelona tenim pocs problemes posant noms als carrers si es tracta d'herois (proveu d'explicar un grec o un turc qui son el Roger de Lluria, Roger de Flor, etc, capdavanters de la repoblació catalana del Mediterrani).

Normal que campanyes com aquesta del video del 2012 se'ns passin ja per alt:

Entranyable, no? 

Els nazis també posaven nens davant les banderes, però clar, des dels temps d'Heribert Barrera que comparar res amb els nazis és demagògia antipatriota, al menys si ho fa un botifler. Pujol pare ens ho va repetir tota la joventut: "És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya, i qui en vol ser". Es a dir, la voluntat de ser català (que es demostra votant partits nacionalistes) et legitima tant com pagar impostos. Això explica perquè tants patriotes i tantes institucions i partits que han lluitat per la noble causa han trobat normal el desviament de fons públics cap a les seves butxaques.

L'esquerra, fora de les nostres venerades fronteres, no entén gaire aquesta remarcable obsessió amb la identitat. Daniel Cohn-Bendit va tenir el valor durant la seva última visita a Barcelona de defensar que hi ha tantes identitats com individus, "cada ésser humà és únic i cada identitat és plural i de cap de les maneres unívoca com ho voldrien creure els nacionalistes". "La identitat és atribuir característiques a un grup de persones que difereixen". En nom de la identitat, Sèrbia "va defensar les seves posicions i els alemanys en nom de la identitat va defensar els nazis". "El futur d'Europa no és la recerca d'unes identitats nacionals".

Els nacionalismes van assolir el seu clímax a finals del segle XIX i començaments del XX, alimentats per la por burgesa davant l'alça dels moviments obrers. L'accés de la població a la lectura va provocar una situació semblant a l'actual amb internet: un fluxe inèdit d'informació que va fer els fills conscients de moltes injustícies que els pares desconeixien. L'identitarisme va ser la droga que va calmar la set de justícia.

Poc després, Catalunya ja va encetar una aventura sobiranista, al 1934, també en un moment de crisi extrema de l'estat en que tocava buscar responsabilitats i fer reformes profundes. De cop, les forces que abans lluitaren per un país modern i democràtic, van començar a lluitar entre si, amb les conseqüències que coneixem (la pèrdua del país a mans dels colpistes recolzats per les elits catalanes).

Els últims anys, els ciutadans hem trobat també noves maneres d'informar-nos sobre com funciona el fluxe de diners entre les elits econòmiques, les elits polítiques, i les elits culturals catalanes. El 15M va ser un exponent d'aquesta nova consciència, per aixó l'independentisme el va atacar des de bon començament. L'identitarisme té com únic objectiu legitimar el poder i l'status quo català.

En resum: la deriva independentista que vivim és la iniciativa mes tristament espanyola que hem pres els catalans en democràcia, és la millor mostra ibèrica de com deixar-nos derrapar per la tangent en el moment política i econòmicament més crític. Mireu enrera als anys 30 i veureu cap on va aquesta via. 

Ho deixo amb una mica d'història recent, pels mes joves:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/los-oscuros-origenes-del-soberanismo-catalan-villarejo-2775854

I amb una mica d'adoctrinament independentista pagat amb els vostres impostos:
https://www.youtube.com/watch?v=vgGuKG85JpM

Spanish Wikipedia, 5th in number of articles

The Spanish Wikipedia (WP-ES) has for the first time since March 2002 outnumbered the Polish Wikipedia in the official article count. Both wikipedia versions crossed today at 838,800 articles. WP-ES stands now 5th in the official number of articles, right behind English, German, French, and Italian versions.
WP-ES is the Spanish version of the open encyclopedia (anyone can edit its contents, and management is run by volunteers). Both the English and the Spanish versions are the most complete and consulted encyclopedias in their respective languages, and overall wikipedia.org is the only top-10 site of the Internet that has no profit or advertising (source: Alexa).

Evolution of the number of articles in the largest Wikipedia versions (2001-2011). Source: Stats.Wikimedia

The official number of articles is not the sole criterion for assessing the quality of Wikipedias (http://stats.wikimedia.org). In number of internal links (references to other articles of the same encyclopedia), WP-ES is also in the 5th position, and 4th in number of daily editions. It remains the 3rd most read, after the English and Japanese.

From March 20, 2008, when WP-ES surpassed its Swedish counterpart, the Spanish version has also surpassed the Portuguese and Dutch versions, and at current rates will also exceed the Italian in a few months. The slow but steady rise of the Spanish version is to normalize the poor number of articles relative to the size of the spanish-speaking community, an anomaly that WP-ES is dragging since in February 2002 a part of their community forked from the Wikipedia project due to disagreements on the  eventuality of incorporating advertising (see article in WIRED). That fork gave birth to the Enciclopedia Libre, which is still active. At the time of forking, WP-ES was second in number of entries.

If reached, the fourth position will probably be representative of the role of Spanish as a communication language in the Internet. In the midterm it seems unlikely overtaking the French version, which counts already 1,165,000 articles. But beyond being a good symptom of the health of the Spanish language, the quality of WP-ES can be valued as an essential tool for education and future development.

La Wikipedia en español, entre las 5 más completas

La Wikipedia en español (WP-ES) ha superado por primera vez desde marzo de 2002 el número oficial de artículos de la Wikipedia en polaco. Ambas alcanzaron hoy los 838.800 artículos. WP-ES se sitúa así en el quinto lugar por número oficial de artículos, por detrás de las WP inglesa, alemana, francesa, e italiana.

Progreso del número de artículos (2001-2011). Elaboración propia, Datos: Stats.Wikimedia

WP-ES es la enciclopedia abierta (cualquiera puede editarla y completar sus contenidos, y es mantenida por voluntarios) es la más completa y consultada en lengua española. En su conjunto, Wikipedia es además el único sitio web de los 10 más visitados de internet que no tiene ánimo de lucro ni publicidad (Fuente: Alexa).

El número oficial de artículos no es el único criterio para evaluar la calidad de las Wikipedias (http://stats.wikimedia.org). En número de links internos (referencias a otros artículos de la misma enciclopedia), WP-ES está en quinto lugar, y en número de ediciones diarias, en cuarto. Sigue siendo la tercera más consultada, despues de la inglesa y la japonesa.

Desde el 20 de marzo de 2008, cuando sobrepasó a su homóloga en sueco, la versión española ha superado también a las versiones portuguesa y holandesa, y al ritmo actual sobrepasará también a la italiana en pocos meses. El lento pero sostenido ascenso de la versión española ha venido a normalizar el bajo número de artículos en relación al tamaño de la comunidad hispanohablante, una anomalía que WP-ES arrastra desde que en febrero de 2002 una parte de su comunidad se escindió por discrepancias con la fundación (ver artículo en WIRED) y creó la Enciclopedia Libre, que continúa activa. En el momento de la escisión, WP-ES era segunda en número de artículos.

Si se alcanza, el cuarto puesto será probablemente representativo de la posición del español como lengua vehicular en internet, y ni a corto ni medio plazo parece posible adelantar a la versión francesa, que cuenta ya con 1.165.000 artículos. Pero más allá de ser un buen síntoma de la situación del idioma, la calidad de la Wikipedia en español puede ser valorada como una herramienta fundamental para la educación y el desarrollo futuros.

Comienza Wiki Loves Monuments 2011

Comienza Wiki Loves Monuments 2011:

¡El proyecto Wiki Loves Monuments 2011 se pone ya en marcha!

Se trata de un concurso de fotos centrado en monumentos organizado por los capítulos Wikimedia, entre ellos Wikimedia España. En 2010 se organizó por primera vez en los Países Bajos, y en septiembre de 2011 se celebra en varios países europeos a la vez. La idea principal es proporcionar imágenes con licencia libre que se introduzcan en Wikimedia Commons para su uso en las diversas Wikipedias; el objetivo es conseguir un conjunto de fotos de los monumentos de cada país que muestren una visión global y única del patrimonio cultural de cada uno de ellos.

Además de animaros a participar en el concurso, os pedimos que al mismo tiempo lo déis a conocer a vuestros conocidos, asociaciones y ayuntamientos con los que podáis contactar, porque este proyecto además de ser útil para las wikis es útil para todo el mundo, al poner a disposición de la sociedad el conocimiento de nuestro patrimonio histórico y cultural de forma totalmente libre.

Wikimedia España participa en este proyecto europeo organizándolo en nuestro país. Para ello se ha creado una web con toda la información relacionada, se ha trabajado en la organización y creación de las listas

de monumentos que participan en el concurso, y se ha conseguido una serie de premios para las distintas categorías. Cuando el proyecto termine y el jurado tenga sus ganadores, se realizará un acto de entrega de premios en el Ayuntamiento de Plasencia (Cáceres), probablemente en noviembre. Al mismo tiempo, el jurado de esta fase nacional seleccionará las mejores fotos recibidas que serán enviadas al jurado europeo, el encargado de escoger a los ganadores finales del concurso.

La forma de participar es muy sencilla:

* tener una cuenta de usuario en Wikimedia Commons con la dirección de correo activada (¡muy importante para notificar la obtención de un premio!)

* fotografiar monumentos de las listas indicadas y que tengan código BIC (Bien de Interés Cultural) del Ministerio de Cultura o de la Comunidad Autonómica correspondiente (esto se puede consultar aquí o aquí).

* subir las fotos a Commons con licencia CC-BY-SA entre el 1 y el 30 de septiembre, usando el formulario de carga que se indica en la web en el apartado de Participar y añadiendo el código asociado a ese monumento (las imagénes sin código no participarán en el concurso). ¡Las fotos subidas antes o después de esta fecha no serán admitidas! Pero las imágenes pueden haber sido tomadas en cualquier momento, incluso hace varios años.

El Reglamento del concurso puede consultarse aquí.

¡Os agradecemos a todos vuestra colaboración, por pequeña que sea, y esperamos que este proyecto sea un éxito!

Acerca de Wikipedia

Wikipedia es consultada actualmente por más de 400 millones de personas todos los meses. Proporciona acceso inmediato a información de alta calidad, libre, gratis y sin publicidad. En la última década, una vasta comunidad de voluntarios se ha unido para crear más de 18 millones de artículos en 270 idiomas, aproximando la causa del Conocimiento Libre a cada persona en el planeta. Wikimedia Commons, proyecto hermano de Wikipedia, es una mediateca a la que todos pueden contribuir, que en 2011 superó los diez millones de archivos multimedia libres, y que se utiliza para ilustrar los artículos de todas las Wikipedias existentes.

Acerca de Wikimedia España

La asociación Wikimedia España es una organización sin ánimo de lucro autorizada por la Wikimedia Foundation, Inc., que tiene como fin favorecer el desarrollo del Conocimiento Libre en España, promoviendo iniciativas y proyectos relacionados, incluyendo Wikipedia y sus proyectos hermanos (listados en www.wikimediafoundation.org).

[fuente: http://wikimedia-es.blogspot.com/2011/08/comienza-wiki-loves-monuments-2011.html]