"Les hemos destrozado el sistema sanitario" i la campanya d'odi post-truth de l'ANC

Resumen: El jefe de la oficina antifraude de Catalunya Daniel de Alfonso, nombrado por el Parlament, aseguró durante una reunión con el ministro Fernández-Díaz que habían "destrozado el sistema [corrupto] sanitario [de Convergencia]". El independentismo está ahora usando la frase como prueba de un complot contra la sanidad catalana.

[Información complementaria en este otro artículo ajeno]

El mateix dia que començava aquest estiu, el diari Público va publicar en exclusiva unes converses de 2014 (transcripció complerta aquí) entre el ministre de l'Interior Jorge Fernández-Díaz i el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso. A les converses tots dos planegen publicar documents sobre casos de presumpta corrupció a CDC. Tot i que el paper de De Alfonso en la lluita contra la corrupció catalana era ben conegut, de les converses es va destacar un troç de frase ben fàcil de malinterpretar: "Les hemos destrozado el sistema sanitario". De fet, De Alfonso explicava la feina per a la qual va ser escollit pel Parlament de Catalunya:

-De Alfonso: "No soy de la Generalitat, la oficina [antifrau] no pertenece a la Generalitat, somos independientes. Les hemos dado en todos los morros con Ramón Bagó, les hemos destrozado el sistema sanitario, les hemos acusado".

El 'hemos' i el 'somos' es refereixen a l'OAC. I els objectes de la frase, són els assenyalats pel cas Bagó, cas Crespo, Josep Prat, Bohí Ruiz, etc, als quals han acusat perquè, a banda d'haver finançat les butxaques del seus protagonistes, haurien també financiat CDC. És a dir, els destrossats son els involucrats a les finances de CDC, que ara havien de rendir comptes pels casos de corrupció sanitària. De Alfonso li fanfarroneja al ministre que està movent-se contra l'oponent electoral, CDC/JxS, que està treballant per acabar amb el negoci convergent del sistema sanitari. Això en si ja era prou greu, per això les gravacions van fer un gran escàndol a tota Espanya.

La campanya de les creus, a Vic.

Però a l'ANC no li bastava, perquè l'afer només feia que subratllar la màfia convergent que hem patit durant dècades. Per això la manipulació de la frase ha estat un caramel massa suculent per deixar-lo passar. L'endemà, els medis afins al procés independentista van titular amb "les hemos destrozado el sistema sanitario" [1] [2] donant a entendre que la víctima és la Sanitat, no els que vivien a costa d'ella. A l'hora que tapàven així la merda de l'amo es feien l'enemic més pestilent. No té cap ni peus, donat que fa dècades que es van trespassar a la Generalitat les competències de la gestió sanitària. Però l'ANC llença aquesta campanya d'estiu "per la sanitat":

Campanya d'estiu de l'ANC tergiversant el sentit de la frase gravada. 

St. Pol

Tarragona

L'ANC podia haver escollit dissimular com si aquesta guerra bruta no utilitzés els errors convergents del post-pujolisme. Però no: ha escollit fomentar l'odi.

Perquè tot això seria una campanya demagògica més si no fos que es fan servir creus, tombes, catalans presumptament morts. Morts per qui? Per Espanya, és clar. L'ambient ve ja tan carregat que qualsevol que intenti explicar qui va destrossar la sanitat catalana rep el lintxament de les masses, aparentment molt còmodes pensant que Espanya no només els roba, sinó que ara també els mata.

No sorpren dons que si algú té el valor d'explicar que els responsables de l'espoli de la sanitat catalana porten estelada, es llencin a sobre com li passa a Twitter a aquest senyor:

Una campanya sinistra. Instal·la en l'imaginari col·lectiu una fantasmagoria d'odi i violència. Greu error de l'ANC. https://t.co/qqJRvQGaCm

— Lluís Rabell (@LluisRabell) August 14, 2016

Més extensa és l'explicació que dóna l'Albano Dante-Fachín, pioner des del 2011 en denunciar el que CDC estava fent amb la Sanitat des de la revista autofinanciada Café amb Llet. Com que l'Albano opina que l'ANC fa de tapadera de CDC per refundar-se, els atacs que rep a les xarxes son espectaculars.
Davant la manca de mobilització cara al 11S aquest any, l'ANC sembla disposada a fer el gran salt endavant i passar de l'Espanya ens roba a l'Espanya ens mata. La pregunta oberta és quants idiotes més es faran creus amb "les hemos destrozado" sense parar-se a mirar de què parlàven a les gravacions. Sense parar-se a pensar qui realment ha destrossat el nostre veritable sistema sanitari. 

Per acabar, us deixo amb l'Empar Moliner, sembrant odi amb els teus calers:

Empar Moliner crema constitució per protestar contra el TC a TV3. Subtitulat en castellà from palauvimeo on Vimeo.

Més informació aquí i aquí.

Xenofòbia (II) i Manifestos

El nacionalisme està morint a Catalunya amb casi 100 anys de retard, el temps que ha passat entre això:

“¿Socialista y nacionalista? ¡Esto no liga!" (Albert Einstein, 1923)

I això altre:



El risc que correm, però, es que Catalunya, a força de creure's de nou revolucionària, acabi només sent pionera de la nova extrema dreta xenòfoba que emergeix a occident inexorablement. Segueixen sent els únics supports del "president exiliat".

Primer van ser unes dècades d'associar la política i la ciutadania als sentiments col·lectius (whatever that means), no als drets individuals. Podem veure que el pujolista Pla 2000 ha tingut els seus fruits polítics.

Després va venir l'aplicació de mòbil Catalapp (Plataforma per la Llengua) per 'marcar' les botigues on no es parli prou català.

Després sortí el Manifest del Grup Koiné (text complert) "en defensa de la llengua" publicat per un grup d'assalariats del processisme independentista (la clerecía de la que parla Alberto Penadés) que és novedós no per ser xenòfob (d'això en tenim en abundància), sinó perquè per primer cop generà polèmica pel fet de ser-ho.

El manifest, defensat pel Molt Honorable President Puigdemont al Parlament, deia coses com:

"Una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística" Ja ho sabeu, aquesta terra d'on el castellà era abans exclòs, va ser colonitzada per gent que es pensava que venia a treballar. No només sou colonos sinó que a més no us heu adonat perquè sou imbècils.

"La llengua catalana és la llengua endògena del territori de Catalunya, on s’ha format i ha evolucionat històricament, i des d’on es va estendre als territoris contigus del País Valencià i les Illes Balears."
Es a dir, oblidem-nos de com s'originà la llengua catalana a partir del mestissatge entre latinoparlants, iberoparlants i àrabs i de pas donem-li una bona raó als valencians per deixar de parlar la seua "llengua exògena".

L'alçada intel·lectual dels signants es destapa en arribar a "l’annexió del Principat de Catalunya al Regne de Castella d’ençà del 1714", començant la aniquilació del català. Com si a l'occità o el català de França, per posar només dos exemples, els hagués anat molt be en el mateix període. Ignoro si ha signat també el professor Victor Cucurull, però n'és digne.

"Revertir la norma social d’ús subordinat del català al castellà que porta a una indefectible substitució de la llengua del país per la llengua imposada per l’Estat."
Si és una "norma social" no és una imposició de l'estat! Què em de revertir dons? La parla que fa servir la gent o una suposada repressió estatal? Ens ho contesten al següent apartat:

"El català no és la llengua (...) que espontàniament qualsevol habitant empra per adreçar-se a un desconegut. Tampoc no és la llengua predominant entre les generacions de la dita «immersió»: en les zones més poblades la coneixen però l’usen mínimament. L’arraconament social, la degradació qualitativa, estructural, de la llengua no ha parat de créixer en el camí de convertir-se en una mena de dialecte del castellà."
O sigui: la gent contamina i desestructura la llengua i es neguen a fer-la servir o la fan servir per embrutar-la. Els culpables venen ara:

"La llengua de la immigració espanyola pren el rol de llengua per defecte, de llengua nacional, mentre la llengua del país va esdevenint privativa d’una comunitat que es va reduint i acabarà desapareixent"
Els immigrants com a enemics. La por atàvica a l'extinció... cultural, confonent la identitat com a ésser amb l'identitat cultural.

"Denunciem la ideologia política de l’anomenat «bilingüisme», que s’ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població catalana d’ençà del 1978". "Alguns grups polítics que, sota la capa de la ideologia bilingüista, proposen per a la futura República Catalana que la anormalitat  lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república".

I la solució final: "solucionar-lo per les úniques vies possibles: a) la restitució al català de l’estatus de llengua territorial de Catalunya, b) la reversió de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l’ús del català a l’ús del castellà.
Entenc que a) es refereix a fer-la única llengua oficial i que b) es refereix a suprimir l'ús del castellà també en l'àmbit privat.

Al coincidir la seva mort amb la crisi més dura de les últimes dècades (econòmica i també de crèdit de la classe política catalana, la de l'Oasi), el nacionalisme ha tirat cap a muntanya. Els líders d'ERC i CiU han sabut en temps de campanya llegir l'única possibilitat de salvació: un projecte inclusiu d'independència multi-culti, bilingüe, concentrada en els beneficis econòmics de partir peres amb els veïns. No crec que els sorprengui que després de 40 anys de raca-raca ètnic, molts fans no els segueixin.

Però la pilota està ja del costat de la gent, dels que embruten la llengua. I aquest poble impurificador de llengües sap molt be el que deia

Daniel Cohn-Bendit a Barcelona: "Intenteu tancar els individus en búnquers ètnics i creareu l'odi i la violència"

"la identitat nacional és la vestimenta de la vella ideologia nacionalista". "Cada individu té la seva personalitat i la seva herència i ell escull i decideix i es crea una gran part de la seva identitat i personalitat". En nom de la identitat, Sèrbia va defensar les seves posicions i els alemanys van defensar els nazis". "El futur d'Europa no és la recerca d'unes identitats nacionals". 

Personalment, trobo que el manifest en questió no és més racista o xenòfob que moltes coses que ja hem sentit durant 30 anys de pujolisme. Més em preocupa la pudor a totalitarisme, el sobreenteniment de que la gent ha de parlar l'idioma que les autoritats manin, i la seva la pobresa intel·lectual. I també que el president del govern català no hagi tingut els reflexos d'apartar-s'hi.
Cóm hem arribat fins aquí? Llarg d'explicar: la crisi econòmica i política són alhora causa i consequència, però el context més llarg l'esquematitzo en un altre post.

Salut

Veieu un altre comentari sobre el manifest aquí.

I mireu els signants principals del manifest, on s'inclouen Carles Castellanos (abans Moviment Defensa de la Terra, ara ANC) o Núria Cadenas (expressa de Terra Lliure, ara SxI i ANC).

Mas, Pujol, i la nostra Sagrada Famiglia

Als moments més delicats, la Famiglia Patriota, us farà una oferta que no podeu rebutjar...

Artur Mas, 2016-01-05, hores abans de perdre la presidència. Pujol, 2015, poc després de perdre l'estatus d'heroi de la pàtria.