Xenofòbia (II) i Manifestos

El nacionalisme està morint a Catalunya amb casi 100 anys de retard, el temps que ha passat entre això:

“¿Socialista y nacionalista? ¡Esto no liga!" (Albert Einstein, 1923)

I això altre:



El risc que correm, però, es que Catalunya, a força de creure's de nou revolucionària, acabi només sent pionera de la nova extrema dreta xenòfoba que emergeix a occident inexorablement. Segueixen sent els únics supports del "president exiliat".

Primer van ser unes dècades d'associar la política i la ciutadania als sentiments col·lectius (whatever that means), no als drets individuals. Podem veure que el pujolista Pla 2000 ha tingut els seus fruits polítics.

Després va venir l'aplicació de mòbil Catalapp (Plataforma per la Llengua) per 'marcar' les botigues on no es parli prou català.

Després sortí el Manifest del Grup Koiné (text complert) "en defensa de la llengua" publicat per un grup d'assalariats del processisme independentista (la clerecía de la que parla Alberto Penadés) que és novedós no per ser xenòfob (d'això en tenim en abundància), sinó perquè per primer cop generà polèmica pel fet de ser-ho.

El manifest, defensat pel Molt Honorable President Puigdemont al Parlament, deia coses com:

"Una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística" Ja ho sabeu, aquesta terra d'on el castellà era abans exclòs, va ser colonitzada per gent que es pensava que venia a treballar. No només sou colonos sinó que a més no us heu adonat perquè sou imbècils.

"La llengua catalana és la llengua endògena del territori de Catalunya, on s’ha format i ha evolucionat històricament, i des d’on es va estendre als territoris contigus del País Valencià i les Illes Balears."
Es a dir, oblidem-nos de com s'originà la llengua catalana a partir del mestissatge entre latinoparlants, iberoparlants i àrabs i de pas donem-li una bona raó als valencians per deixar de parlar la seua "llengua exògena".

L'alçada intel·lectual dels signants es destapa en arribar a "l’annexió del Principat de Catalunya al Regne de Castella d’ençà del 1714", començant la aniquilació del català. Com si a l'occità o el català de França, per posar només dos exemples, els hagués anat molt be en el mateix període. Ignoro si ha signat també el professor Victor Cucurull, però n'és digne.

"Revertir la norma social d’ús subordinat del català al castellà que porta a una indefectible substitució de la llengua del país per la llengua imposada per l’Estat."
Si és una "norma social" no és una imposició de l'estat! Què em de revertir dons? La parla que fa servir la gent o una suposada repressió estatal? Ens ho contesten al següent apartat:

"El català no és la llengua (...) que espontàniament qualsevol habitant empra per adreçar-se a un desconegut. Tampoc no és la llengua predominant entre les generacions de la dita «immersió»: en les zones més poblades la coneixen però l’usen mínimament. L’arraconament social, la degradació qualitativa, estructural, de la llengua no ha parat de créixer en el camí de convertir-se en una mena de dialecte del castellà."
O sigui: la gent contamina i desestructura la llengua i es neguen a fer-la servir o la fan servir per embrutar-la. Els culpables venen ara:

"La llengua de la immigració espanyola pren el rol de llengua per defecte, de llengua nacional, mentre la llengua del país va esdevenint privativa d’una comunitat que es va reduint i acabarà desapareixent"
Els immigrants com a enemics. La por atàvica a l'extinció... cultural, confonent la identitat com a ésser amb l'identitat cultural.

"Denunciem la ideologia política de l’anomenat «bilingüisme», que s’ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població catalana d’ençà del 1978". "Alguns grups polítics que, sota la capa de la ideologia bilingüista, proposen per a la futura República Catalana que la anormalitat  lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república".

I la solució final: "solucionar-lo per les úniques vies possibles: a) la restitució al català de l’estatus de llengua territorial de Catalunya, b) la reversió de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l’ús del català a l’ús del castellà.
Entenc que a) es refereix a fer-la única llengua oficial i que b) es refereix a suprimir l'ús del castellà també en l'àmbit privat.

Al coincidir la seva mort amb la crisi més dura de les últimes dècades (econòmica i també de crèdit de la classe política catalana, la de l'Oasi), el nacionalisme ha tirat cap a muntanya. Els líders d'ERC i CiU han sabut en temps de campanya llegir l'única possibilitat de salvació: un projecte inclusiu d'independència multi-culti, bilingüe, concentrada en els beneficis econòmics de partir peres amb els veïns. No crec que els sorprengui que després de 40 anys de raca-raca ètnic, molts fans no els segueixin.

Però la pilota està ja del costat de la gent, dels que embruten la llengua. I aquest poble impurificador de llengües sap molt be el que deia

Daniel Cohn-Bendit a Barcelona: "Intenteu tancar els individus en búnquers ètnics i creareu l'odi i la violència"

"la identitat nacional és la vestimenta de la vella ideologia nacionalista". "Cada individu té la seva personalitat i la seva herència i ell escull i decideix i es crea una gran part de la seva identitat i personalitat". En nom de la identitat, Sèrbia va defensar les seves posicions i els alemanys van defensar els nazis". "El futur d'Europa no és la recerca d'unes identitats nacionals". 

Personalment, trobo que el manifest en questió no és més racista o xenòfob que moltes coses que ja hem sentit durant 30 anys de pujolisme. Més em preocupa la pudor a totalitarisme, el sobreenteniment de que la gent ha de parlar l'idioma que les autoritats manin, i la seva la pobresa intel·lectual. I també que el president del govern català no hagi tingut els reflexos d'apartar-s'hi.
Cóm hem arribat fins aquí? Llarg d'explicar: la crisi econòmica i política són alhora causa i consequència, però el context més llarg l'esquematitzo en un altre post.

Salut

Veieu un altre comentari sobre el manifest aquí.

I mireu els signants principals del manifest, on s'inclouen Carles Castellanos (abans Moviment Defensa de la Terra, ara ANC) o Núria Cadenas (expressa de Terra Lliure, ara SxI i ANC).

Mas, Pujol, i la nostra Sagrada Famiglia

Als moments més delicats, la Famiglia Patriota, us farà una oferta que no podeu rebutjar...

Artur Mas, 2016-01-05, hores abans de perdre la presidència. Pujol, 2015, poc després de perdre l'estatus d'heroi de la pàtria.

Xenofòbia (I) i supremacisme a casa nostra

Seu de Convergència, nit electoral municipal del 24 de maig del 2015, dues incrèdules militants miren a una pantalla gegant la festa que té lloc a Barcelona en Comú:

-"Veus, tots són xarnegos!" -Com ho saps? -Per les cares!

Són dues persones anònimes, no poden ser representatives de la Catalunya indepe perquè, oficialment, a Catalunya no n'hi ha de racisme indepe. Mes representatiu és un personatge com Bernat Dedéu, tertulià i vedette informativa que nega la possibilitat de governar una alcaldia catalana a aquells que no tenim els seus problemes identitaris:

"Barcelona no pot tenir una alcaldessa espanyola: és així de senzill." — @BernatDedeu May 24, 2015

Però l'Ada Colau no és l'única candidata que ha fet perillar l'hegemonia indepe a les institucions locals ni és l'unica que es veu deslegitimitzada per raons d'afiliació o d'orígen. L'Albano Dante, un nouvingut que ha comés l'error de no fer seus els problemes identitaris dels bons catalans, pateix aquest tipus d'atacs cada dia sense que cap processista s'escandalitzi:

DanielDuet @AlbanoDante76 Ves al teu país i funda QUEREMOS ARGENTINA ESPAÑOLA, que torni a ser una colònia espanyola, feu fàstic, botifler estranger! 2015-06-16, 15:10

@kukardo @AlbanoDante76 a ningú se l'obliga a viure a Catalunya, si no us agrada torneu a la Pampa o Las Hurdes.

— Liber ن (@maiolichinus) December 26, 2015

AlbanoDante diu q el sobiranisme no convenç molts catalans...els seus origens i inexperiencia potser el mantenen desorientat ... — @JMMartiRigau June 17, 2015

Estat Català va ser el partit
del President Macià.

Tot aixó no sorpren ningú, doncs la pròpia Marta Ferrusola (la prima dona de Catalunya durant 23 anys) ja va dir a la tele que li "molesta que un president de la Generalitat tingui un nom castellà" (video) perque un nascut a Andalusia li havia pres la presidència al seu hereu Artur Mas, al 2006. I tampoc la Marta va sorprendre ningú, ja que el mateix Molt Honorable Jordi Pujol, ja havia escrit que "l'home andalús no és un home coherent, és un home anàrquic, destruït, generalment poc fet. Un home que viu en un estat d'ignorància i de misèria cultural, mental i espiritual. Si per la força del número arribés a dominar, sense haver superat la seva pròpia perplexitat, l'andalús destruiria Catalunya". Ja president, Pujol va renegar de la "frase desgraciada" (que son tres), però ho va fer d'una manera curiosa: "[Durant una visita a Andalusia] jo creia que aquella gent no se'n sortiria, perquè havia arribat a un grau de decaïment molt important, des del punt de vista de la moral i de les seves ganes de fer". Com que en aquell temps jo passaba temporades llargues a Andalusia, us puc assegurar que llavors l'anticatalanisme no era ni anecdòtic. L'hem degut fer crèixer després.

L'independentisme autodeclarat d'esquerra s'ha sentit incòmode tant amb el racisme propi (com ara el d'Heribert Barrera, convidant a l'esterilització de malalts mentals o defensant l'austriac Haider) com amb el racisme alié de Josep Anglada. Amb el primer perquè posa en evidència el seu mes sofisticat: El de la integració, el d'aquells que ho senten i aquells que no ho senten, el d'aquells que estimen una Catalunya independent i aquells que no estimen Catalunya, el de "a qui no li agradi que marxi", el de "som millors". Com diu el president de l'Associació de Municipis per la Independència, Vila d'Abadal: “Hem d’obligar els immigrants que se sentin d'aquí”. Però ERC-CUP també es troben incòmodes amb el segon tipus de racisme, perquè posa de relleu que no importa si la víctima és andalusa o subsahariana y per això l'esclavisme del qual Catalunya va ser protagonista és sistemàticament oblidat per aquest suposat nacionalisme d'esquerra (whatever).

Ximenis va tornar a ser candidat a l'alcaldia després de dir aixó.
La CUP només el va expulsar després de perdre les eleccions. 

Quan l'alcalde d'Arenys de Munt per la CUP (J.M. Ximenis, un pioner del dret a decidir, whatever de nou) diu que "la mentalitat castellana porta en els seus gens ser un manat", sap que a Catalunya aquest discurs està blindat. A qualsevol altre pais de l'entorn, aixó supusaria l'exclusió de la vida pública. El señor Ximenis va repetir com candidat al mateix poble i amb el mateix partit. La CUP només el va expulsar mesos després de perdre-hi les eleccions.

Tot aixó passa aquí mateix, al voltant nostre, però no sorpren ningú. No ha encés mai cap alarma al nostre país de fades perquè tenim coartada, com ens diu l'editorial de VilaWeb: "als Països Catalans, la xenofòbia ha vingut de l'espanyolisme i de la dreta". Es a dir: si n'hi hagués de racisme a Catalunya seria en tot cas culpa, també, d'Espanya.

Interpretació:

L'endemà de les eleccions del 27S, Súmate i els nous catalans ja havien
sortit de la foto de la victòria. 

Quin paper ha tingut aquesta cultura supremacista mantinguda des de les institucions? Sabem que hi han barris de fills d'immigrants on la participació a les eleccions catalanes i a la vida social del país és molt baixa. A les escoles, al barri, no es pot questionar que s'exclogui la teva llengua de l'ensenyament, ni que als teus fills se'ls mostri com una llengua aliena i socialment inservible aquella que parlen a casa, la segona més demandada per aprendre al planeta.
Mentretant, TV3 només s'alarma per la xenofòbia quan una persona precissament catalana, que també s'estima Catalunya, però que no la vol independent, com la Marina Pibernat, fa servir la paraula 'catalufo' per qüestionar la seva pròpia societat. No ho entenen: Criticant allò propi no pots ser xenòfob! Xenofòbia és quan algú del TEU país t'exclou de la TEVA societat per xarnego, per no 'integrat', o per botifler. Passa a cada minut, a Twitter i a la vida real.

Durant massa temps hem estat llençant pilotes fora, cap a Espanya, culpant-los del racisme i la caspa. I ens hem perdut moltes coses que passen entre nosaltres. A fora ho veuen potser més clar, per això el procés sobiranista reb minsos i estranys suports internacionals.

PD: un video, per si no queda clar.
PD2: I aquí la Dolors Bassa, dient al parlament d'on venen els drogadictes que hi han a Catalunya.

The sources for the pro-independence movement in Catalonia

The political crisis and the movement for independence in Catalonia are the populistic response to a four-fold crisis shaped at four different time scales. From recent to older:

#1. The economic bubble that burst in 2008, revealing a perverse flow of money in both Spain and Catalonia, an ill policy of public investment, and a systemic corruption affecting most institutions of the State and the main political parties.

#2. A 33-year-old nationalistic regime in Catalonia that has turned a significant percentage of the population into clients of the 'national construction process', with a myriad of institutions and subsidized organizations that have successfully made Spain guilty for all Catalan problems, impeding any social discussion on point #1.

#3. The structural limitations of the democratic system born in 1978, unable to bring transparency to public finance, inducing political parties to fund themselves illegally, demonstrably participating in the black economy, and hindering the accountability of the administrations. An obsolete Ley Electoral has granted the formation of absolute majorities in the parliaments, with no need for negotiation or accountability. Clearly the right broth for #1.

#4. A lack of project for Spain's future, incapable of modernizing its institutions, failing to cope with the people's expectations. The democratic regime after Franco's has simply not satisfied many spaniards in areas such as unemployment, corruption and black economy, and, inversely, many spaniards fail to realise that many of their problems are today common to much of Europe. A failure that only a few saw coming during the happy years in the 2000's. Much of the pro-independence movement is wishful thinking to get rid of that failure, supported by the 33-year-long Catalan supremacism (#2). The catalan pride hides the question as to how would a new Catalan State overcome these structural problems when it is the very same oligarchy that will retain power in that state.  

So far, the main parties in the Parliament have not addressed any of these 4 crises.

Spain, and Catalonia, will overcome the present impasse in the measure that they will address this problems a reach effective solutions that bring the country's institutions closer to western standards. No shortcuts, no bypass. 

El supremacisme català, explicat pels líders del procés sobiranista

Via Enlloc

Les crisis venen sempre acompanyades de populisme i sempre els extremistes se n'aprofiten, això ja ho sabem. Però el populisme sempre ve per darrera i d'incògnit, per definició, perquè ha de portar una disfressa assumible per la majoria. A Catalunya poca gent li posa nom a aquest populisme. Ha esclatat la pitjor crisi política i econòmica dels últims 30 anys i de sobte Convergència (cuiner clau d'aquesta crisi) es fa independentista amb el finançament de La Caixa, Abertis, etc. Però a aquest independentisme no li podem de dir populisme? És acàs un atac de fervor patriòtic?

Per convèncer els catalans de que Espanya ens roba, fora millor si la Generalitat encarregués un estudi independent a alguna agència europea o alguna consultora internacional, en lloc de fer-ho als col·legues. Així després podria convèncer el tribunal d'Estrasburg de que el nostre problema és l'Estat Espanyol, i no pas el finançament dels nostres partits, el manteniment de la nostra xarxa clientelar nacionalista o la nostra economia submergida. Però això no es fa, perquè l'objectiu d'aquest moviment no és la llibertat de cap poble, sinó continuar marejant la perdiu mantenint la impunitat dels nostres lladres.

L'objectiu està ben assolit, però: ningú se'n recorda ja que el pare d'en Mas te comptes opacs a Liechtenstein, o que a les autopistes no és Espanya sino Convergència qui ens roba, o que la administració de la sanitat catalana está mes podrida que un cabrales. Tot ben tapat amb estelades. Qui s'en recorda del 15M? Encerclar la Caixa l'11S? Botiflers! Entretant, el nostre president ret homenatge al racista xenòfob Heribert Barrera (ERC) o dona suport a la canonització de centenars de religiosos víctimes de la guerra civil, mentre l'altre bàndol segueix a la cuneta. Però el president continua sent molt guay perquè es molt patriota. Aviat Barrera tindrà un carrer ben cèntric, com el racista Sabino Arana. A Barcelona tenim pocs problemes posant noms als carrers si es tracta d'herois (proveu d'explicar un grec o un turc qui son el Roger de Lluria, Roger de Flor, etc, capdavanters de la repoblació catalana del Mediterrani).

Normal que campanyes com aquesta del video del 2012 se'ns passin ja per alt:

Entranyable, no? 

Els nazis també posaven nens davant les banderes, però clar, des dels temps d'Heribert Barrera que comparar res amb els nazis és demagògia antipatriota, al menys si ho fa un botifler. Pujol pare ens ho va repetir tota la joventut: "És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya, i qui en vol ser". Es a dir, la voluntat de ser català (que es demostra votant partits nacionalistes) et legitima tant com pagar impostos. Això explica perquè tants patriotes i tantes institucions i partits que han lluitat per la noble causa han trobat normal el desviament de fons públics cap a les seves butxaques.

L'esquerra, fora de les nostres venerades fronteres, no entén gaire aquesta remarcable obsessió amb la identitat. Daniel Cohn-Bendit va tenir el valor durant la seva última visita a Barcelona de defensar que hi ha tantes identitats com individus, "cada ésser humà és únic i cada identitat és plural i de cap de les maneres unívoca com ho voldrien creure els nacionalistes". "La identitat és atribuir característiques a un grup de persones que difereixen". En nom de la identitat, Sèrbia "va defensar les seves posicions i els alemanys en nom de la identitat va defensar els nazis". "El futur d'Europa no és la recerca d'unes identitats nacionals".

Els nacionalismes van assolir el seu clímax a finals del segle XIX i començaments del XX, alimentats per la por burgesa davant l'alça dels moviments obrers. L'accés de la població a la lectura va provocar una situació semblant a l'actual amb internet: un fluxe inèdit d'informació que va fer els fills conscients de moltes injustícies que els pares desconeixien. L'identitarisme va ser la droga que va calmar la set de justícia.

Poc després, Catalunya ja va encetar una aventura sobiranista, al 1934, també en un moment de crisi extrema de l'estat en que tocava buscar responsabilitats i fer reformes profundes. De cop, les forces que abans lluitaren per un país modern i democràtic, van començar a lluitar entre si, amb les conseqüències que coneixem (la pèrdua del país a mans dels colpistes recolzats per les elits catalanes).

Els últims anys, els ciutadans hem trobat també noves maneres d'informar-nos sobre com funciona el fluxe de diners entre les elits econòmiques, les elits polítiques, i les elits culturals catalanes. El 15M va ser un exponent d'aquesta nova consciència, per aixó l'independentisme el va atacar des de bon començament. L'identitarisme té com únic objectiu legitimar el poder i l'status quo català.

En resum: la deriva independentista que vivim és la iniciativa mes tristament espanyola que hem pres els catalans en democràcia, és la millor mostra ibèrica de com deixar-nos derrapar per la tangent en el moment política i econòmicament més crític. Mireu enrera als anys 30 i veureu cap on va aquesta via. 

Ho deixo amb una mica d'història recent, pels mes joves:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/los-oscuros-origenes-del-soberanismo-catalan-villarejo-2775854

I amb una mica d'adoctrinament independentista pagat amb els vostres impostos:
https://www.youtube.com/watch?v=vgGuKG85JpM

Spanish Wikipedia, 5th in number of articles

The Spanish Wikipedia (WP-ES) has for the first time since March 2002 outnumbered the Polish Wikipedia in the official article count. Both wikipedia versions crossed today at 838,800 articles. WP-ES stands now 5th in the official number of articles, right behind English, German, French, and Italian versions.
WP-ES is the Spanish version of the open encyclopedia (anyone can edit its contents, and management is run by volunteers). Both the English and the Spanish versions are the most complete and consulted encyclopedias in their respective languages, and overall wikipedia.org is the only top-10 site of the Internet that has no profit or advertising (source: Alexa).

Evolution of the number of articles in the largest Wikipedia versions (2001-2011). Source: Stats.Wikimedia

The official number of articles is not the sole criterion for assessing the quality of Wikipedias (http://stats.wikimedia.org). In number of internal links (references to other articles of the same encyclopedia), WP-ES is also in the 5th position, and 4th in number of daily editions. It remains the 3rd most read, after the English and Japanese.

From March 20, 2008, when WP-ES surpassed its Swedish counterpart, the Spanish version has also surpassed the Portuguese and Dutch versions, and at current rates will also exceed the Italian in a few months. The slow but steady rise of the Spanish version is to normalize the poor number of articles relative to the size of the spanish-speaking community, an anomaly that WP-ES is dragging since in February 2002 a part of their community forked from the Wikipedia project due to disagreements on the  eventuality of incorporating advertising (see article in WIRED). That fork gave birth to the Enciclopedia Libre, which is still active. At the time of forking, WP-ES was second in number of entries.

If reached, the fourth position will probably be representative of the role of Spanish as a communication language in the Internet. In the midterm it seems unlikely overtaking the French version, which counts already 1,165,000 articles. But beyond being a good symptom of the health of the Spanish language, the quality of WP-ES can be valued as an essential tool for education and future development.