2018-01-15

Xenofòbia (III): generant odi despasito

Carod-Rovira (ERC), sobre els manifestants de Pça. Catalunya del 15M: "Tenen, els espanyols, tot el dret del món a indignar-se. Però si volen fer-ho, com a espanyols, el millor és que no s’equivoquin en el mapa i es manifestin, s’indignin, es pixin, pintin, escridassin i insultin, allà on els correspon: al seu país". 16/06/2011, dues setmanes després de les càrregues dels Mossos a Pça Catalunya i vigília de les càrregues del Mossos al Parlament.
El nacionalisme està morint a Catalunya amb quasi 100 anys de retard, el temps que ha passat entre la frase d'abans i aquesta altra:
“¿Socialista y nacionalista? ¡Eso no liga!" (Albert Einstein, 1923)
El risc que correm, però, és que Catalunya, a força de creure's, de nou, revolucionària, acavi tornant a ser pionera de l'extrema dreta xenòfoba que emergeix a occident inexorablement.
La presidenta del Parlament dient els nens a quines manis han d'anar.
Proveu d'explicar això per Europa. 


Sorprèn poc que Lega Nord i N-VA segueixin sent els únics recolçaments del Procés. Però com hem arribat aquí?
Primer van ser unes dècades d'associar la política i la ciutadania als sentiments col·lectius (whatever that means), no als drets individuals. Com que ningú va protestar, el pujolista Pla 2000 va acabar tenint els seus fruits polítics.

Després va venir l'aplicació de mòbil Catalapp (Plataforma per la Llengua) per 'marcar' les botigues on no es parli prou be el català.

És veritat que cada cop que hi han eleccions o simulacres de referendums il·legals, però, el castellà sembla trobar una petita escletxa al mig de l'independentisme:
                   
Publicitat independentista pel simulacre de referèndum de 
l'1 d'Octubre de 2017 i les eleccions del 21-D.
Orientada als mateixos que, si no voten alló correcte, seran dits "colonos" 

Però en quant passen les eleccions, Sant Tornem-hi: Manifest del Grup Koiné de la clerecía, que va ser novedós no per xenòfob (d'això ja en tenim en abundància), sinó perquè per primer cop generà polèmica pel fet de ser-ho. El manifest, defensat pel Molt Honorable President Puigdemont al Parlament, defensava coses despatarrants.

  • "Revertir l’ús subordinat del català al castellà que porta a una indefectible substitució de la llengua del país per la llengua imposada per l’Estat."
  • "Denunciem la ideologia política de l’anomenat «bilingüisme», que s’ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població catalana d’ençà del 1978". 
  • "Recuperació progressiva de la genuïnitat de la llengua."

Entre els signants del manifest hi han el Carles Castellanos (abans Moviment Defensa de la Terra, ara ANC) o Núria Cadenas (ex-pressa de Terra Lliure, ara SxI i ANC), pero no és més xenòfob que moltes coses que hem sentit durant 30 anys de pujolisme. Més em preocupa la pudor a totalitarisme, el sobreentés de que la gent ha de parlar l'idioma que una autoritat mani. Llavors de pobresa intel·lectual i supremacisme que acabaran tenint un fruit com ho van tenir a començaments del segle passat.

Al coincidir la mort del nacionalisme amb la pitjor crisi de les últimes dècades (econòmica i també de crèdit de la classe política de l'Oasi), els nacionalistes van tirar cap a muntanya. La gran manifestació de l'11-S del 2012 va venir mesos després de fer-se indepentista Pujol Pare, Mas i CDC, i això va passar mesos després dels primers moviments judicials contra Pujol fill per les ITV i any i mitg després del 15M. L'interés en iluminar a les mases enfurismades el camí 'revolucionari' patriòtic era clar. Ara, la questió és veure si els ciutadans veiem el cost que ja paguem.

"Intenteu tancar els individus en búnquers ètnics i creareu l'odi i la violència"
"El futur d'Europa no és la recerca d'unes identitats nacionals",
Daniel Cohn-Bendit, 2012, Barcelona

[UPDATE]
PD: 2018-06-14 Els vots d'ERC i CUP al Parlament han investit President de la Generalitat en Quim Torra i Pla, nominat pel mateix Puigdemont. Els seus recents escrits supremacistes i xenòfobs han adquirit de sobte ressó internacional, especialment els calificatius contra els catalans dissidents als que "els rebota tot el que no sigui espanyol i en castellà", que per ell son "bèsties carronyaires" que "glopegen odi pertorbat i nauseabund" i pateixen "sotracs al seu ADN".