Ortega y Gasset envió un mensaje a la Cataluña del siglo XXI (y a España)

[Aquestes frases són dels discursos d´Ortega i Gasset durant la celebració de les Corts Constituents de 1932. Acabava de proclamar-se la 2ª República.]

1) “Comprenderéis que un pueblo que es problema para si mismo tiene que ser, a veces, fatigoso para los demàs, y así no es extraño que si nos asomamos por cualquier trozo a la historia de Cataluña asistiremos, tal vez, a escenas sorprendentes, como aquella acontecida a mediados del siglo XV: representantes de Cataluña vagando como espectros por las Cortes de España y de Europa buscando algún rey que quiera ser su soberano; pero ninguno de esos reyes acepta alegremente la oferta, porque saben muy bien lo difícil que es la soberanía en Cataluña”.

2) “Digo, pues, que el problema catalán es un problema que no se puede resolver, que sólo se puede conllevar; que es un problema perpetuo, que ha sido siempre, antes de que existiera la unidad peninsular y seguirá siendo mientras España subsista; que es un problema perpetuo, y que a fuer de tal, repito, sólo se puede conllevar”.

3) “Porque ésto es lo lamentable de los nacionalismos; ellos son un sentimiento, pero siempre hay alguien que se encarga de traducir ese sentimiento en concretísimas fórmulas políticas: las que a ellos, a un grupo exaltado, les parecen mejores. Los demás coinciden con ellos, por lo menos parcialmente, en el sentimiento, pero no coinciden en las fórmulas políticas, lo que pasa es que no se atreven a decirlo, que no osan manifestar su discrepancia, porque no hay nada más fácil, faltando, claro está, a la veracidad, que aquellos exacerbados les tachen entonces de anticatalanes. ¿Qué van a hacer los que discrepan? Son arrollados; pero sabemos perfectamente de muchos, muchos catalanes catalanistas, que en su intimidad hoy no quieren esa política concreta que les ha sido impuesta.”

4) “Un Estado en decadencia fomenta los nacionalismos; un Estado en buena ventura los desnutre y los reabsorbe. Tenía gran razón el señor Cambó en este punto.”

Salut!

Ref.: Dos visiones de España: Cataluña y España, ¿un debate sin fin?, de Círculo de Lectores – Galaxia Gutenberg, en edición a cargo de José María Ridao, página 37, que recoge los discursos sobre el Estatuto de Cataluña, en 1932, de Manuel Azaña y José Ortega y Gasset.

Afició taurina a la Catalunya francesa.

No en sé res de toros ni tinc opinió clara en el tema de la tauromàquia, vagi per davant.

Però fa un parell de dècades, estant de vacances, em van sorprendre les senyeres que adornàven ostensiblement la plaça de toros de Colliure (Collioure, a la Catalunya francesa). Aquí, al Principat, tot just es començava a gestar la prohibició que va acabar legislant-se. Recentment, he estat a Ceret (Roselló) i m'ha tornat a passar el mateix: la tauromàquia com a senyal d'identitat catalana. I ho trovo fascinant, que el mateix fet, el taurí, es faci servir de forma oposada a banda i banda de la Junquera. 

D'acord, em fa riure per dins perquè em referma a la meva dèria que les tradicions existeixen per manegar el ramat, pel seu ús polític, com les identitats. Però també em porta una altra reflexió. 

Corrida a Ceret, Catalunya francesa, 2013. Font. 

Vídeo: saludant a l'afició a ritme de sardanes i gralles.

Em queda de veritat el dubte de si el sobiranisme no serà tot plegat un procés destinat a separar Catalunya de les altres regions del mon que li son més afins ligüistica i culturalment, més que no pas d'Espanya. Se m'escapa l'objectiu, però m'impressiona l'eficàcia. A Catalunya cada cop ens assemblem menys als Països Catalans.

La ciutadania no és un sentiment

Deia la nostra aspirant a Scarlett O'Hara, Carme Forcadell, que «és català qui té la voluntat de ser-ho». Res de nou: és el mateix que repetien el MHP Pujol mentre buidava les arques. O el MHP Mas mentre retia homenatge al racista Heribert Barrera i el seu pare li feia beneficiari d'un compte opac a Liechtenstein. Amb tants eminents antecedents, no és estrany que qualsevol ignorant (com el Toni Albà, aquí l'entrevista) en faci variants: "Català no és qui viu i treballa a Catalunya, sinó qui estima Catalunya. A qui ens odii els donarem les claus perquè marxin". Que deu voler dir que la resta ens hem tancat des de dins.

Atorgar nacionalitat en funció d'un sentiment és l'antítesi de l'Estat de dret. És un xantatge al ciutadà. És amenaçar amb "compta, que aquí qui jutja, qui mesura si demostres prou afecció pel país som nosaltres, els patriotes". Per això l'aplicació de mòbil Catalapp (Plataforma per la Llengua) per 'marcar' les botigues on no es parli prou català fa por a tanta gent (no a l'autor d'aquest article d'El País, a qui tot li sembla molt normal, però mireu els comentaris). 

Aquesta aplicació, pagada per tots, no pretén evaluar la qualitat de les botigues, res a veure amb TripAdvisor com diu el seu banner, sino que servirà per marcar la seva afiliació. Per entendre les seves implicacions (cas que arrivés a ser un èxit) no cal recòrrer al tòpic del nazisme ni de Iugoslàvia. Basta pensar que a Catalunya, avui, treballar al país i pagar-hi impostos no és prou per ser respectat com a ciutadà de ple dret per molts servidors de primera línea de l'administració. Mirant els papers de Panamà podriem dir fins i tot que pagar ens la treu, la respectabilitat.

El dret de ciutadania no pot lligar-se a una afiliació emocional. Prou. 

"Les hemos destrozado el sistema sanitario" i la campanya d'odi post-truth de l'ANC

Resumen: El jefe de la oficina antifraude de Catalunya Daniel de Alfonso, nombrado por el Parlament, aseguró durante una reunión con el ministro Fernández-Díaz que habían "destrozado el sistema [corrupto] sanitario [de Convergencia]". El independentismo está ahora usando la frase como prueba de un complot contra la sanidad catalana.

[Información complementaria en este otro artículo ajeno]

El mateix dia que començava aquest estiu, el diari Público va publicar en exclusiva unes converses de 2014 (transcripció complerta aquí) entre el ministre de l'Interior Jorge Fernández-Díaz i el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso. A les converses tots dos planegen publicar documents sobre casos de presumpta corrupció a CDC. Tot i que el paper de De Alfonso en la lluita contra la corrupció catalana era ben conegut, de les converses es va destacar un troç de frase ben fàcil de malinterpretar: "Les hemos destrozado el sistema sanitario". De fet, De Alfonso explicava la feina per a la qual va ser escollit pel Parlament de Catalunya:

-De Alfonso: "No soy de la Generalitat, la oficina [antifrau] no pertenece a la Generalitat, somos independientes. Les hemos dado en todos los morros con Ramón Bagó, les hemos destrozado el sistema sanitario, les hemos acusado".

El 'hemos' i el 'somos' es refereixen a l'OAC. I els objectes de la frase, són els assenyalats pel cas Bagó, cas Crespo, Josep Prat, Bohí Ruiz, etc, als quals han acusat perquè, a banda d'haver finançat les butxaques del seus protagonistes, haurien també financiat CDC. És a dir, els destrossats son els involucrats a les finances de CDC, que ara havien de rendir comptes pels casos de corrupció sanitària. De Alfonso li fanfarroneja al ministre que està movent-se contra l'oponent electoral, CDC/JxS, que està treballant per acabar amb el negoci convergent del sistema sanitari. Això en si ja era prou greu, per això les gravacions van fer un gran escàndol a tota Espanya.

La campanya de les creus, a Vic.

Però a l'ANC no li bastava, perquè l'afer només feia que subratllar la màfia convergent que hem patit durant dècades. Per això la manipulació de la frase ha estat un caramel massa suculent per deixar-lo passar. L'endemà, els medis afins al procés independentista van titular amb "les hemos destrozado el sistema sanitario" [1] [2] donant a entendre que la víctima és la Sanitat, no els que vivien a costa d'ella. A l'hora que tapàven així la merda de l'amo es feien l'enemic més pestilent. No té cap ni peus, donat que fa dècades que es van trespassar a la Generalitat les competències de la gestió sanitària. Però l'ANC llença aquesta campanya d'estiu "per la sanitat":

Campanya d'estiu de l'ANC tergiversant el sentit de la frase gravada. 

St. Pol

Tarragona

L'ANC podia haver escollit dissimular com si aquesta guerra bruta no utilitzés els errors convergents del post-pujolisme. Però no: ha escollit fomentar l'odi.

Perquè tot això seria una campanya demagògica més si no fos que es fan servir creus, tombes, catalans presumptament morts. Morts per qui? Per Espanya, és clar. L'ambient ve ja tan carregat que qualsevol que intenti explicar qui va destrossar la sanitat catalana rep el lintxament de les masses, aparentment molt còmodes pensant que Espanya no només els roba, sinó que ara també els mata.

No sorpren dons que si algú té el valor d'explicar que els responsables de l'espoli de la sanitat catalana porten estelada, es llencin a sobre com li passa a Twitter a aquest senyor:

Una campanya sinistra. Instal·la en l'imaginari col·lectiu una fantasmagoria d'odi i violència. Greu error de l'ANC. https://t.co/qqJRvQGaCm

— Lluís Rabell (@LluisRabell) August 14, 2016

Més extensa és l'explicació que dóna l'Albano Dante-Fachín, pioner des del 2011 en denunciar el que CDC estava fent amb la Sanitat des de la revista autofinanciada Café amb Llet. Com que l'Albano opina que l'ANC fa de tapadera de CDC per refundar-se, els atacs que rep a les xarxes son espectaculars.
Davant la manca de mobilització cara al 11S aquest any, l'ANC sembla disposada a fer el gran salt endavant i passar de l'Espanya ens roba a l'Espanya ens mata. La pregunta oberta és quants idiotes més es faran creus amb "les hemos destrozado" sense parar-se a mirar de què parlàven a les gravacions. Sense parar-se a pensar qui realment ha destrossat el nostre veritable sistema sanitari. 

Per acabar, us deixo amb l'Empar Moliner, sembrant odi amb els teus calers:

Empar Moliner crema constitució per protestar contra el TC a TV3. Subtitulat en castellà from palauvimeo on Vimeo.

Més informació aquí i aquí.

Xenofòbia (II) i Manifestos

El nacionalisme està morint a Catalunya amb casi 100 anys de retard, el temps que ha passat entre això:

“¿Socialista y nacionalista? ¡Esto no liga!" (Albert Einstein, 1923)

I això altre:



El risc que correm, però, es que Catalunya, a força de creure's de nou revolucionària, acabi només sent pionera de la nova extrema dreta xenòfoba que emergeix a occident inexorablement. Segueixen sent els únics supports del "president exiliat".

Primer van ser unes dècades d'associar la política i la ciutadania als sentiments col·lectius (whatever that means), no als drets individuals. Podem veure que el pujolista Pla 2000 ha tingut els seus fruits polítics.

Després va venir l'aplicació de mòbil Catalapp (Plataforma per la Llengua) per 'marcar' les botigues on no es parli prou català.

Després sortí el Manifest del Grup Koiné (text complert) "en defensa de la llengua" publicat per un grup d'assalariats del processisme independentista (la clerecía de la que parla Alberto Penadés) que és novedós no per ser xenòfob (d'això en tenim en abundància), sinó perquè per primer cop generà polèmica pel fet de ser-ho.

El manifest, defensat pel Molt Honorable President Puigdemont al Parlament, deia coses com:

"Una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística" Ja ho sabeu, aquesta terra d'on el castellà era abans exclòs, va ser colonitzada per gent que es pensava que venia a treballar. No només sou colonos sinó que a més no us heu adonat perquè sou imbècils.

"La llengua catalana és la llengua endògena del territori de Catalunya, on s’ha format i ha evolucionat històricament, i des d’on es va estendre als territoris contigus del País Valencià i les Illes Balears."
Es a dir, oblidem-nos de com s'originà la llengua catalana a partir del mestissatge entre latinoparlants, iberoparlants i àrabs i de pas donem-li una bona raó als valencians per deixar de parlar la seua "llengua exògena".

L'alçada intel·lectual dels signants es destapa en arribar a "l’annexió del Principat de Catalunya al Regne de Castella d’ençà del 1714", començant la aniquilació del català. Com si a l'occità o el català de França, per posar només dos exemples, els hagués anat molt be en el mateix període. Ignoro si ha signat també el professor Victor Cucurull, però n'és digne.

"Revertir la norma social d’ús subordinat del català al castellà que porta a una indefectible substitució de la llengua del país per la llengua imposada per l’Estat."
Si és una "norma social" no és una imposició de l'estat! Què em de revertir dons? La parla que fa servir la gent o una suposada repressió estatal? Ens ho contesten al següent apartat:

"El català no és la llengua (...) que espontàniament qualsevol habitant empra per adreçar-se a un desconegut. Tampoc no és la llengua predominant entre les generacions de la dita «immersió»: en les zones més poblades la coneixen però l’usen mínimament. L’arraconament social, la degradació qualitativa, estructural, de la llengua no ha parat de créixer en el camí de convertir-se en una mena de dialecte del castellà."
O sigui: la gent contamina i desestructura la llengua i es neguen a fer-la servir o la fan servir per embrutar-la. Els culpables venen ara:

"La llengua de la immigració espanyola pren el rol de llengua per defecte, de llengua nacional, mentre la llengua del país va esdevenint privativa d’una comunitat que es va reduint i acabarà desapareixent"
Els immigrants com a enemics. La por atàvica a l'extinció... cultural, confonent la identitat com a ésser amb l'identitat cultural.

"Denunciem la ideologia política de l’anomenat «bilingüisme», que s’ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població catalana d’ençà del 1978". "Alguns grups polítics que, sota la capa de la ideologia bilingüista, proposen per a la futura República Catalana que la anormalitat  lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república".

I la solució final: "solucionar-lo per les úniques vies possibles: a) la restitució al català de l’estatus de llengua territorial de Catalunya, b) la reversió de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l’ús del català a l’ús del castellà.
Entenc que a) es refereix a fer-la única llengua oficial i que b) es refereix a suprimir l'ús del castellà també en l'àmbit privat.

Al coincidir la seva mort amb la crisi més dura de les últimes dècades (econòmica i també de crèdit de la classe política catalana, la de l'Oasi), el nacionalisme ha tirat cap a muntanya. Els líders d'ERC i CiU han sabut en temps de campanya llegir l'única possibilitat de salvació: un projecte inclusiu d'independència multi-culti, bilingüe, concentrada en els beneficis econòmics de partir peres amb els veïns. No crec que els sorprengui que després de 40 anys de raca-raca ètnic, molts fans no els segueixin.

Però la pilota està ja del costat de la gent, dels que embruten la llengua. I aquest poble impurificador de llengües sap molt be el que deia

Daniel Cohn-Bendit a Barcelona: "Intenteu tancar els individus en búnquers ètnics i creareu l'odi i la violència"

"la identitat nacional és la vestimenta de la vella ideologia nacionalista". "Cada individu té la seva personalitat i la seva herència i ell escull i decideix i es crea una gran part de la seva identitat i personalitat". En nom de la identitat, Sèrbia va defensar les seves posicions i els alemanys van defensar els nazis". "El futur d'Europa no és la recerca d'unes identitats nacionals". 

Personalment, trobo que el manifest en questió no és més racista o xenòfob que moltes coses que ja hem sentit durant 30 anys de pujolisme. Més em preocupa la pudor a totalitarisme, el sobreenteniment de que la gent ha de parlar l'idioma que les autoritats manin, i la seva la pobresa intel·lectual. I també que el president del govern català no hagi tingut els reflexos d'apartar-s'hi.
Cóm hem arribat fins aquí? Llarg d'explicar: la crisi econòmica i política són alhora causa i consequència, però el context més llarg l'esquematitzo en un altre post.

Salut

Veieu un altre comentari sobre el manifest aquí.

I mireu els signants principals del manifest, on s'inclouen Carles Castellanos (abans Moviment Defensa de la Terra, ara ANC) o Núria Cadenas (expressa de Terra Lliure, ara SxI i ANC).

Mas, Pujol, i la nostra Sagrada Famiglia

Als moments més delicats, la Famiglia Patriota, us farà una oferta que no podeu rebutjar...

Artur Mas, 2016-01-05, hores abans de perdre la presidència. Pujol, 2015, poc després de perdre l'estatus d'heroi de la pàtria.

Xenofòbia (I) i supremacisme a casa nostra

Seu de Convergència, nit electoral municipal del 24 de maig del 2015, dues incrèdules militants miren a una pantalla gegant la festa que té lloc a Barcelona en Comú:

-"Veus, tots són xarnegos!" -Com ho saps? -Per les cares!

Són dues persones anònimes, no poden ser representatives de la Catalunya indepe perquè, oficialment, a Catalunya no n'hi ha de racisme indepe. Mes representatiu és un personatge com Bernat Dedéu, tertulià i vedette informativa que nega la possibilitat de governar una alcaldia catalana a aquells que no tenim els seus problemes identitaris:

"Barcelona no pot tenir una alcaldessa espanyola: és així de senzill." — @BernatDedeu May 24, 2015

Però l'Ada Colau no és l'única candidata que ha fet perillar l'hegemonia indepe a les institucions locals ni és l'unica que es veu deslegitimitzada per raons d'afiliació o d'orígen. L'Albano Dante, un nouvingut que ha comés l'error de no fer seus els problemes identitaris dels bons catalans, pateix aquest tipus d'atacs cada dia sense que cap processista s'escandalitzi:

DanielDuet @AlbanoDante76 Ves al teu país i funda QUEREMOS ARGENTINA ESPAÑOLA, que torni a ser una colònia espanyola, feu fàstic, botifler estranger! 2015-06-16, 15:10

@kukardo @AlbanoDante76 a ningú se l'obliga a viure a Catalunya, si no us agrada torneu a la Pampa o Las Hurdes.

— Liber ن (@maiolichinus) December 26, 2015

AlbanoDante diu q el sobiranisme no convenç molts catalans...els seus origens i inexperiencia potser el mantenen desorientat ... — @JMMartiRigau June 17, 2015

Estat Català va ser el partit
del President Macià.

Tot aixó no sorpren ningú, doncs la pròpia Marta Ferrusola (la prima dona de Catalunya durant 23 anys) ja va dir a la tele que li "molesta que un president de la Generalitat tingui un nom castellà" (video) perque un nascut a Andalusia li havia pres la presidència al seu hereu Artur Mas, al 2006. I tampoc la Marta va sorprendre ningú, ja que el mateix Molt Honorable Jordi Pujol, ja havia escrit que "l'home andalús no és un home coherent, és un home anàrquic, destruït, generalment poc fet. Un home que viu en un estat d'ignorància i de misèria cultural, mental i espiritual. Si per la força del número arribés a dominar, sense haver superat la seva pròpia perplexitat, l'andalús destruiria Catalunya". Ja president, Pujol va renegar de la "frase desgraciada" (que son tres), però ho va fer d'una manera curiosa: "[Durant una visita a Andalusia] jo creia que aquella gent no se'n sortiria, perquè havia arribat a un grau de decaïment molt important, des del punt de vista de la moral i de les seves ganes de fer". Com que en aquell temps jo passaba temporades llargues a Andalusia, us puc assegurar que llavors l'anticatalanisme no era ni anecdòtic. L'hem degut fer crèixer després.

L'independentisme autodeclarat d'esquerra s'ha sentit incòmode tant amb el racisme propi (com ara el d'Heribert Barrera, convidant a l'esterilització de malalts mentals o defensant l'austriac Haider) com amb el racisme alié de Josep Anglada. Amb el primer perquè posa en evidència el seu mes sofisticat: El de la integració, el d'aquells que ho senten i aquells que no ho senten, el d'aquells que estimen una Catalunya independent i aquells que no estimen Catalunya, el de "a qui no li agradi que marxi", el de "som millors". Com diu el president de l'Associació de Municipis per la Independència, Vila d'Abadal: “Hem d’obligar els immigrants que se sentin d'aquí”. Però ERC-CUP també es troben incòmodes amb el segon tipus de racisme, perquè posa de relleu que no importa si la víctima és andalusa o subsahariana y per això l'esclavisme del qual Catalunya va ser protagonista és sistemàticament oblidat per aquest suposat nacionalisme d'esquerra (whatever).

Ximenis va tornar a ser candidat a l'alcaldia després de dir aixó.
La CUP només el va expulsar després de perdre les eleccions. 

Quan l'alcalde d'Arenys de Munt per la CUP (J.M. Ximenis, un pioner del dret a decidir, whatever de nou) diu que "la mentalitat castellana porta en els seus gens ser un manat", sap que a Catalunya aquest discurs està blindat. A qualsevol altre pais de l'entorn, aixó supusaria l'exclusió de la vida pública. El señor Ximenis va repetir com candidat al mateix poble i amb el mateix partit. La CUP només el va expulsar mesos després de perdre-hi les eleccions.

Tot aixó passa aquí mateix, al voltant nostre, però no sorpren ningú. No ha encés mai cap alarma al nostre país de fades perquè tenim coartada, com ens diu l'editorial de VilaWeb: "als Països Catalans, la xenofòbia ha vingut de l'espanyolisme i de la dreta". Es a dir: si n'hi hagués de racisme a Catalunya seria en tot cas culpa, també, d'Espanya.

Interpretació:

L'endemà de les eleccions del 27S, Súmate i els nous catalans ja havien
sortit de la foto de la victòria. 

Quin paper ha tingut aquesta cultura supremacista mantinguda des de les institucions? Sabem que hi han barris de fills d'immigrants on la participació a les eleccions catalanes i a la vida social del país és molt baixa. A les escoles, al barri, no es pot questionar que s'exclogui la teva llengua de l'ensenyament, ni que als teus fills se'ls mostri com una llengua aliena i socialment inservible aquella que parlen a casa, la segona més demandada per aprendre al planeta.
Mentretant, TV3 només s'alarma per la xenofòbia quan una persona precissament catalana, que també s'estima Catalunya, però que no la vol independent, com la Marina Pibernat, fa servir la paraula 'catalufo' per qüestionar la seva pròpia societat. No ho entenen: Criticant allò propi no pots ser xenòfob! Xenofòbia és quan algú del TEU país t'exclou de la TEVA societat per xarnego, per no 'integrat', o per botifler. Passa a cada minut, a Twitter i a la vida real.

Durant massa temps hem estat llençant pilotes fora, cap a Espanya, culpant-los del racisme i la caspa. I ens hem perdut moltes coses que passen entre nosaltres. A fora ho veuen potser més clar, per això el procés sobiranista reb minsos i estranys suports internacionals.

PD: un video, per si no queda clar.
PD2: I aquí la Dolors Bassa, dient al parlament d'on venen els drogadictes que hi han a Catalunya.